Linguamundi
Entrades al diccionari: 45714
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10729

TAMAZIGHT

TAMAZIGHT
TAMAZIGHT
Codi:TZM Atlas (17)
TJO Temacine (17)
TIA Tidikelt (17)
BER (25)
Altres noms:BERBER - TAMAZIG - TAMAZIRT - TAMAZIT - SHILHA - BERBER ATLAS - TOUGOURT - TOUGGOURT - TUGURT - AMAZIGH - TAMAZIGHT ATLAS - TAMAZIGHT TEMACINE - TAMAZIGHT TIDIKELT
Atlas: SHILHA, BERBER ATLAS (17)
Temacine: TOUGOURT, TOUGGOURT, TUGURT (17)
Berber és pejoratiu (25)
Nom original:TAMAZIGHT (25)
Nom en altres llengües:Anglès BERBER (11)
Espanyol
Família:AFROASIÀTICA
CAMITO-SEMÍTICA (2)
Grup:BERBER
LÍBICO-BERBER (2)
Subgrup:SEPTENTRIONAL (29)
País/Països:Marroc / Sahara / Algèria / Tunísia / Líbia / Egipte
Dóna tota l’àrea del grup BERBER (2)
EGIPTE, oasi de Siwa (*)
MARROC, al Rif i a l’Atlas (*)a la regió del riu Dra; al nordest, al nord de Fez; a les muntanyes de al-Quabail. (16)
MARROC: Atlas: Taza, Khemisset, Azilal, Errachidia (17)
Set oasis de Figuig: At-Wadday, At-Amar, At-Lamiz, At-Sliman, At-aNaj, At-Addi, Iznayen. (30)
ALGÈRIA, petita i gran Kabília, Aurès i Mzab (*) al nord i a l’oasi de Guara i Atlas (16)
ALGÈRIA, a Temacine, Tamelhat, Ghomra, i Meggarin. Tidikelt, prop de Salah, i Tit al sud d’Algeria (17)
LÍBIA (*),al nordest, a la costa, a l’oest de Trípoli a Jebal Nefusa. També a la frontera amb Tuníssia, a Jebel Nefusa i a l’Oasi de Fezzan al sudoest (16)
TUNÍSSIA (*), al sudoest de Tunis i a l’illa de Jerba (16)
MALI, MAURITÀNIA, BURKINA FASO, NIGER (*)
NIGÈRIA (16)
TXAD (25)
FRANÇA (17)
Dialectes:TAMAHAQ - RIFENY - CABILENC - IMAJAGHEN - MASMUDA - MAZAB - ORAN SUD - SANHAGA - SHAWI - SIWA - TACHELHIT - TIT
Del mateix grup berber en formarien part el Cabilenc, Rifeny, Taixelhit, Tuareg (8), Siwa (10),
TAMAZIRT, GUANCHE (11)
TAIXELHIT, TAMAZIT o BERBER, TAMATXEC, SIVA, GUANCHE (12)
Segons l’INALCO (Institut des Langues et Civilisations Orientales à Paris):
Hi hauria les següents variants berbers: touareg (Sahara – Sahel), chleuh
(sud de Maroc), rifeny (nord de Maroc) i cabilenc (Algéria).
Però també podria considerar-se una llengua BERBER amb tots els dialectes o variants (12)
CABILENC (*)
SANHAGA (ZENATA, ZENAGA) (17)
CHAOUIA (SHAWI) (24)
RIFENY o TARIFIT
TAMAZIGHT, a més de ser el nom general de la llengua (BERBER) és el nom d’un dels dialectes (8) parlat a la zona de l’Atlas i als sudest baix Atlas, Antiatlas, Souss (24),
Dialectes
MASMUDA, (2)
Atlas: ATLAS, ORAN SUD (17)
Tidikelt: TIT. (17)
MAZAB (17,24)
IMAJAGHEN (TUAREG) (11,24)
CHLEUH, (17,24) seria un glotònim de Tachelit (25)
Variants
El parlars del nord-oest del Marroc, nord d’Algèria, Tunísia i Líbia: taxelhit o xluh (3.000.000), tamazight (3.000.000) i tarifit (2.000.000), tots tres al Rif marroquí, taqbaylit o cabila (3.074.000) i taxawit o xawia a Algèria. (25)
Els parlars de Líbia oriental (awjilah, 2.000) i de l’oasi de Siwa a Egipte (siwa, 5.000). (25)
Els dialectes dels nòmades de la regió Sàhara-Sahel (que abasta zones d’Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso): tamahaqt o tamajeq, llengua dels tuareg (25.000-76.000). (25)
La llengua dels zenaga (25.000), a Mauritània. (25)
Nombre total de parlants:3165000
Referit a tot el grup berber
32.300.000 segons estimacions 2006 Encarta (25)
10.000.000 (2,11)
20.000.000 (24)
12.000.000 referit a tots els berbers (25)
Referit al dialecte Tamazigh
3.500.000 el 1991 (26)
3.600.000 (12)
3.000.000 (25)
Per variants dialectals
3.150.000 referit a Atlas (17)
6.000 referit a Temacine el 1995 (17)
9.000 referit a Tidikelt el 1995 (17)
Per països
3.300.000 a Marroc (12)
12.000.000-18.000.000 a Marroc (24) entre un 40 i un 60% (sembla exagerat) (24)
30.000 als oasis de Figuig, al Marroc (30)
300.000 a Algèria (12)
2.360.000 a Algèria (16)
6.000.000-7.000.000 a Algèria (24)
36.000 a Burkina Faso (16)
5.800 a Egipte (16)
57.000 a Líbia (16)
556.000 a Mali (16)
6.400.000 a Marroc (16)
3.000.000 a Marroc el 1998 referit a Atlas (17)
33.000 a MauritÀnia (16)
1.325.000 a Níger (16)
22.000 a Nigèria (16)
4.500 a Tuníssia (16)
1.000.000 a França
Estatus:Sense cap reconeixement oficial (12)
Alfabet:Alfabet àrab (12) Alfabet propi o tifinagh,(*) encara que posteriorment han adoptat l´alfabet llatí, i en algun cas com al marroc també l´àrab. Té un alfabet propi, utilitzat sobretot pels tuaregs o imajaghen, però s´utilitza molt més l´alfabet llatí o l
Dades sociolingüístiques:Llengua dels Amazigh o Berbers (25)
Els homes són bilingües amb els àrabs, però les dones no (12)
Usen àrab com a segona llengua, llengua que es va imposant (17)
Al Marroc s’ensenya en algunes escoles i disposen d’alguns mitjans de comunicació (25)
Dades sociopolítiques:A Algèria, els Tuat viuen al nord; els Shawiya a la Meseta d’Aures a l’Atlas; els Shila a la regió de l’Atlas; els Zenata als oasis de Gurara; i altres grups a Tadekelt, el Kerzaz, i el Tuat (16)
A Líbia hi ha els Luata, els Nefusa i els Adassa, que viuen al nordest, a la costa, a l’oest de Trípoli a Jebal Nefusa. Els Gadames viuen a la frontera amb Tuníssia, a Jebel Nefusa i a l’Oasi de Fezzan al sudoest (16)
A Marroc, els Drawa són a la regió del riu Dra; els Dades viuen al nordest; els Mesgita, Seddrat i Zeri també al nordest; els Ghomara al Rif i a la regió nordoriental, al nord de Fez; els Kabyle a les muntanyes de al-Quabail; els Sousi a l’Atlas (16)
A Tuníssia, els Jerba viuen a l’Illa de Jerba, al golf de Gabes, al sudoest de Tunis. (16)
Si bé tenen consciència de ser berbers, sovint també es consideren àrabs (24)
En total poden ser uns 23.000.000 (25)
Marroc: 19,000,000, Algèria: 9,200,000, Tunísia: 200,000, Líbia: 420,000, Mauritània: 150,000, Egipte: 10,000, França: 1,500,000, Espanya: 200,000, Països Baixos: 200,000, Bèlgica: 200,000, Israel: 100,000 (25)
Fonts documentals:http://www.inalco.fr/crb/crb_2/index.htm
La langue berbere en France situation actuelle et perspectives de developpement» dans: Timaltine M. (Ed.), (1997), Enseignement des langues d'origine et immigration nord-africaine en Europe: langue maternelle ou langue d'Etat ?, INALCO - CEDREA, p.15-19.
HAYWARD, R. J. (2000). “Afroasiatic”, in HEINE, B. i D. Nurse (2000). African languages. An introduction (pàg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press.


2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia