Linguamundi
Entrades al diccionari: 45708
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10727

ÀZERI

Codi:AZJ Nord (17)
AZB Sud (17)
AZE (26)
AZ (ISO)
Altres noms:ÀZERI NORD - AZERBAIJTANÈS - ÀZERI SUD - AZERBAIJAN - AZERI TURK - TURKLER - AZERBAYDZHANI - AZEBAIJANÈS
Semblant a l’osmànic(2)
Existí un ÀZERI ANTIC, previ a l’actual (2)
Nom original:AZERBAYCAN
Nom en altres llengües:Anglès AZERBAIJANI (21)
Espanyol AZERBAYANO, AZERBAYANÍ, AZERI, (12) AZERÍ (21)
Francès AZÉRI (21)
Família:ALTAICA
Grup:TURQUÈS
Subgrup:SUD
OGHUZ (25)
País/Països:Azerbaitjan / Iran / Iraq / Geòrgia / Rússia / Kazakhstan / Turquia / Armènia / Geòrgia
AZERBAITJAN (*) Nord. Sud (17)
ARMÈNIA (*),Nord: a Nakhitchevan (3)
IRAN (*) Sud: est i oest d’Azerbaidjan, províncies de Ardebil, Zanjan, i part de Markazi, alguns a Teheran i província de Fars (17)
AFGANISTAN, Sud: Kabul, a Chandaul, i a Herat (17)
IRAQ, Sud: a Kirkuk, Arbil, Rowanduz, a més de Al Miqdadiyah, Khanaqin, i Mandali; alguns a la regió de Mosul (17)
de Zaxo (àrab: Zakho) fins a a Badra, passant per Mossul, Hewler i Kirkuk.
SÍRIA, Sud: a Homs i Hama. (12,17)
TURQUIA. Sud: província de Kars (*)
GEÒRGIA, Nord: a Kvemo Kartli i Kakheti
KAZAKHSTAN, Nord: RÚSSIA, Nord; (12,17)
ESTÒNIA, Nord; JORDÀNIA, Sud; KYRGYZISTAN, Nord; TURKMENISTAN, Nord; UZBEKISTAN, Nord (17)
EUA, Sud (17)

Dialectes:AFSHARI - AIRYM - AYNALLU - BAHARLU - BAKU - BAYAT - BORCALA - DERBEND - GANJA - KARAPAPAK - KARS - KIRKUK - KIROVABAD - KUBA - KUTKASEN - KYZYLBASH - LENKARAN - MOQADDAM - NAFAR - NAKHCHIVAN - NUKHA - ORDUBAD - PISHAGCHI - QABALA - QAJAR - QARAGOZLU - QAZAKH - SALYAN - SHAHSAVANI - SHAMAKHI - SHUSHA - TABRIZ - TEREKEME - YEREVAN - ZAQATALA
Nord: AIRYM, BAKU, BORCALA, DERBEND (DERBENT), GANJA, KARAPAPAK, KIROVABAD, KUTKASEN, LENKARAN (LENKORAN), NAKHCHIVAN (NAKHICHEVAN), NUKHA, ORDUBAD, QABALA, QAZAKH (KAZAKH), QUBA (KUBA), QYZYLBASH (KYZYLBASH), SALYAN (SALIANY), SHAMAKHI (SEMAKHA), SHUSHA (SUSA, KARABAKH), TEREKEME, YEREVAN (EREVAN), ZAQATALA (MUGALY, ZAKATALY), (17)
Sud: AFSHARI (AFSHAR, AFSAR)(a Afganistan), AYNALLU (INALLU, INANLU), BAHARLU (KAMESH), BAYAT, KARAPAPAKH, KARS (a Turquia), KIRKUK (a l’Irak). MOQADDAM, NAFAR, PISHAGCHI, QAJAR, QARAGOZLU, SHAHSAVANI (SHAHSEVEN), TABRIZ, (17)
Nombre total de parlants:31423529
31.423.000 el 1999 (26)
5.000.000 (3)
18.710.000 (12)
10.000.000 (25)
Per variants dialectals
7,059,529 referit al nord, i inclosos els que la tenen com a segona llengua 15,000,000 segons WA 1999 (17)
24,364,000 referit al sud (17)
Per països
8.000.000 a Azerbaidjan el 2007
6.069.453 a Azerbaidjan segons cens de 1989 (17)
3.000.000 a Azerbaidjan (2)
7.100.000 a Azerbaidjan (12)
4.600.000 a Azerbaidjan (24)
6.000.000 a Azerbaidjan (25)
23,500,000 a Iran, referit a sud 1997 (17)
2.500.000 a Iran (2)
10.450.000 a Iran (12)
380.000 a Irak (12)
300.000-900.000 a Irak estimació 1982 (17)
265.000 a Geòrgia segons cens del 2002
300.000 a Geòrgia (12)
280.000 a Rússia (12) 136.431 al Daguestan segons cens de 2002
100.000 a Kazakstan (12)
161,000 a Armènia segons Johnstone 1993 (17)
100.000 a Armènia (12)
160.000 a Armènia, a Nakhtxivan (25)
30.000 a Síria segons cens de 1961 (17)
685.000 a Turquia segons la Universitat de Laval el 2003
530.000 a Turquia (17)
Estatus:Oficial a AZERBAITJAN (*)
Alfabet:Alfabet llatí (3) Escriptura cirílica a Armènia i Afganistan (17) Arabopersa a Iran (17) Escriptura àrab a l´Irak (17)
Dades sociolingüístiques:A Azerbaidjan 4 milions són monolingües segons cens de 1989 (17)
Tenen el rus com a segona llengua, i a les escoles (17)
A Armènia s’usa a les escoles, publicacions i ràdio (17)
A l’Iran hi ha diaris (17)
A l’Afganistan els parlants del dialecte Afshari són bilingües en Paixtu i en Persa, i els joves ja no coneixen la seva llengua (17)
A Síria Bilingüisme en àrab, però no té ús escrit (17)
A Turquia utilitzen el turc com a llengua de cultura (17)
Dades sociopolítiques:Els àzeris del nord (Azerbaidjan, Armènia Urrs...) i els del sud (Iran, Irak, Síris...) formen un mateix grup ètnic, però reconeixen que hi ha diferències notables (17)
Grup ètnic de 75.000 individus a Daguestan (17)
Grup ètnic de 159.000 a Armènia (24)
Fonts documentals:LEE, Sooman Noah. 1996. A grammar of Iranian Azerbaijani.
CLIFTON, John M. 2002. "Alphabets of ten Turkic languages."
CLIFTON, John M. and Deborah A. Clifton, editors. 2002. Comments on discourse structures in ten Turkic languages.
KIRK, Peter. 2002. "Discourse analysis of 'Zarafat' "Joke"."



2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia