Linguamundi
Entrades al diccionari: 45708
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10727

ALEUTIÂ

Codi:ALE (17)
Altres noms:UNANGANY - UNANGAN - UNANGHAN - ALEUTA - ALENTIÀ
Nom donat a les dues llengües
ATKA, UNALASKA (2)
Nom en altres llengües:Anglès ALEUT (10)
Rus АЛЕУТСКИЙ (30)
Família:ESQUIMOALEUTA
AMERÍNDIA (2,12)
Grup:ALEUTA
País/Països:Estats Units / Rússia
EUA, a la part occidental d’ALASKA (*) de Pt Moller a Kupreanoff Point (25) Pribilof i illa de Atka (17)
RÚSSIA, a les illes Aleutianes (*), a Nikolskoye, illes de Bering, Commander (17)i Shumagin (25)
CANADÀ, a la badia de Hudson, i costes del Labrador (28) Es pot referir a altres llengües esquimoaleutes
Dialectes:ATKA - BERINGOV - UNALASKA
Més que una llengua és un subgrup de llengües (2)
Dialectes
ATKA, (ALEUTA OCCIDENTAL, ATKAN, ATTUAN, UNANGANY, UNANGAN), UNALASKAN (ALEUTA ORIENTAL, PRIBILOF ALEUT). (17)
BERINGOV (BERING, ATKAN). A Rússia (17)
Situació:Amenaçada
Nombre total de parlants:490
150 el 2000 (30)
100 el 1991 (26)
700 el 1979 (29)
700 el 1970 (25)
1.000 (12)
305 (17)
Per països
300 a EUA segons M Krauss 1995 (17)
1.200 a Alaska (4)
190 a Rússia segons K Matsumura 2002 (17)
5 a l’illa d’Atka a Bering segons M.Krauss 1995 (17)

Alfabet:Alfafet llatí, per a alguns usos encara s´utilitzava el ciríl·lic (12)
Dades sociolingüístiques:Els joves no solen conèixer la llengua ALEUTA (12)
Tots poden parlar anglès, a Alaska, o rus a Bering (17)
S’utilitza en textos escolars (17)
Hi ha intents de recuperació de la lengua (25)
Hi ha un Centre de Llengües Natives d’Alaska (29)
Dades sociopolítiques:Grup ètnic de 2.000 individus a Alaska segons M.Krauss 1995, i de 702 a Rússia segons cens de 1989 (17)
A Rússia van ser forçat a aprendre rus, en internats (17)
Es divideixen en tres grups: unalaskan o est, atkan o centre i attuan o oest, que inclou els grups naamirus, qarus, saskimar, commander i attuan. (25)
El 1700 eren entre 12 i 15.000 en una àrea de 2.000 kilòmetres quadrats, i cap el 1740 es calcula que eren uns 20 o 25.000 individus, però l\'esclavatge i els malalties europees els reduïren a una vuitena part dels que hi havia abans de l\'arribada el 1799, de tal manera que el 1825 només en restaven 8.000 i 1834 només eren 2.500 i uns 1.500 el 1900. Tot i que Hrlička els va calcular en 1.400 el 1945 (500 a 11 viles de la península, 500 a les Pribiloff i 300 a les Commander), es creu que el 1950 ja eren 2.099, dels quals, però, només 600 seguien la manera de vida tradicional. Foren calculats posteriorment en 3.892 el 1960 i en 5.700 el 1970. El 1980 eren 8.090 individus. Segons el cens del 2000, hi havia 6.606 purs, 737 barrejats amb altres tribus, 2.888 barrejats amb altres races i 317 amb altres races i tribus. En total, 10.548 individus. (25)
Fonts documentals: Е. В. Головко: Алеутский язык. — Языки мира: Палеоазиатские языки. Москва: Индрик, 1997. 101–116.
GOLLA, Victor, Ives Goddard, Lyle Campbell, Marianne Mithun, and Mauricio Mixco. 2007. North America. Atlas of the World's Languages (2nd. edition), ed. by R.E. Asher and C.J. Moseley, 7-44. London: Routledge.
MOSS, Joyce; WILSON, George (1991) Peoples of the World. North Americans Gale Research Inc. Detroit/London


2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia