Linguamundi
Entrades al diccionari: 45708
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10727

ALEMANY

Codi:DEU (17)
DE (ISO)
Altres noms:ALEMANY BAIX - ALEMANY ALT - HOCHDEUTSH - TIROLÈS - TIROLEÀ - PENNSYLVANISH
Nom original:DEUTSCH (*)
DEUTCH (12)
Nom en altres llengües:Anglès GERMANY (5) GERMAN (*)
Espanyol ALEMÁN (12,21)
Francès ALLEMAND (21)
Família:INDOEUROPEA
Grup:GERMÀNIC
Subgrup:CONTINENTAL (3)
OCCIDENTAL (*)
País/Països:Alemanya / Àustria / Liechtenstein / Suïssa / França / Canadà / Veneçuela / Bèlgica / Dinamarca / Hongria / Itàlia / Luxemburg / Polònia / Rússia / Romania / Suècia / Kazakhstan / Kirguizistan / Txèquia / Eslovàquia / Estats Units / Brasil / Argentina / Paraguai / Austràlia
BÈLGICA tres regions: «Neu-Belgien» (cantons d’Eupen i de Saint-Vith), «Alt-Belgien Süd» (cantons d’Arlon Ares) i «Alt-Belgien Nord» (zona de Plombieres, Welkenraedt i Baelen) (18). Malmedy, i Montzenerland (7)
DIMAMARCA, a Slesvig del nord (*), regió de Nordschleswig (7)
ITÀLIA, Vall d’Aosta, a Issime, Gressoney-La Trinité, Gressoney-Saint Jean;
Regió de Trentino, província de Bolzano, a les Valls dels Mòcheni i Luserna.
Regió Veneto: Província de Verona, a Lessines; prevíncia de Belluno i província de Vicenza, a Asagio, Giazza, Roana.
Regió del Piemont: a Valls del Mont Rosa, del Lys, Verselli, Novara, Valsesia, Anzasca i Foormazza,
Regió del Friül i Udine, a Pladen, a Sauris, Timau i Kanaltal (7)
Província del Tirol del Sud, excepte als municipis ladins d’Ortisei, Santa Cristina, Selva di Val Gardena, Badia, Corvara, La Valle, Marebbe i San Martino in Badia.
FRANÇA,(*) a Alsàcia, Lorena. Departament del baix Rin i Alt Rin, i de Moselle (5,7)
REP. TXECA (*), a Bohèmia (12)
ESLOVÈNIA (1,26)
RÚSSIA (11,12)
ESLOVÀQUIA (11,26)
KIRGUIZISTAN (12, 17)
SUÈCIA (12)
VENEÇUELA, (26) referit al colonial Tovar (14)
CANADÀ, (26) 76 colònies a Alberta, 12 o 13 a Saskatchewan, 27 a Manitoba, alguna a British Columbia, (17)
EUA, (26) a Pennsylvania, Ohio, Indiana, Iowa, Kansas, Oklahoma, Virginia, West Virginia, i Florida. 123 colonies: Dakota Sud 53, Dakota Nord 6, Minnesota 9, Montana 34, estat de Washington 6, i Oregon 1). (17)
ARGENTINA, AUSTRALIA, BOSNIA-HERZEGOVINA, XILE, EQUADOR, ESTONIA, FINLAND, HONGRIA, (17)
BOLIVIA, BRASIL, (17,26)
BELIZE, COLÒMBIA, GUYANA, HOLANDA, ISRAEL, LETÒNIA, MÈXIC, MONTENEGRO, PARAGUAI, SÈRBIA, UCRAÏNA, (26)
Dialectes:ACHTERHOEKS - ALAMÀNIC - SAXÓ BAIX - FRANCÒNIC - AUSTROBAVARÈS - KOLSCH - SAXÓ ALT - PENSILVÀNIA - PFAELZISCH - PLAUTDEITSCH - SALLANDS - SILESIÀ BAIX - TIROLÈS - TRANSILVÀNIA - WESTFALIÀ - RIPUARI - TURINGI
ALT ALEMANY
- ALAMÀNIC (subdialectes: ALEMANY SUÍS-ALSACIÀ, TOVAR, SUABI, WALSER), AUSTRO-BAVARÈS (Subdialectes: BAVARÈS, CIMBRIÀ, TIROLÈS, MOCHENO), FRANCÒNIC, KOLSCH, PENNSYLVÀNIA, PFAELZISCH, SAXÓ ALT, SILESIÀ, TRANSILVÀNIA, (17)
RIPUARI, TURINGI, (29)

BAIX ALEMANY
- ACHTERHOEKS, PLAUTDIETSCH, SAXÓ BAIX, SALLANDS, WESTFALIÀ (17)
HOCHDEUTSH (2) el considera l’estàndard (3)
Considera el terme ALEMANY com a definidor del conjunt de llengües germànics, excepte les anglosaxones; de manera que el baix alemany inclou entre altres el neerlandès (2)
A la costa est de Groenlàndia hi havia un pigdin esquimo-alemany, avui extingit (10)
Nombre total de parlants:95400000
95.400.000 segons estimacions 2005 (25)
113.641.000 segons cens de 1999 (26)
100,000,000 llengua materna segons WA 1999 (17) 128,000,000 inclosos els de segona llengua WA 1999 (17)
95.392.978 el 1990 (17)
90.200.000 (9)
94.200.000 (12)
120.000.000 (25) segons Eusebio Val
Per variants dialectals
30.000 referit a l’Hutterite segons V.Peters 1982 (17)
34.200 referit a l’Hutterite segons SIL 2001-2003 (17)
100.000 referit a Pensilvània segons SIL 2000 (17)
Per països
78.000.000 a Alemanya el 2006
75,300,000 a Alemanya el 1990 (17)
74.960.000 a Alemanya (12)
7.500.000 a Àustria (12) segons J.A. Hawkins a B. Comrie 1987 (17) i el 2006
98.000 a Bèlgica: «Neu-Belgien» (cantons d’Eupen i Saint-Vith, 60.000), «Alt-Belgien Süd» (cantons d’Arlon Ares, 22.000) i «Alt-Belgien Nord» (zona de Plombieres, Welkenraedt i Baelen, 16.000).
90.000 a Bèlgica el 2000
150,000 a Bèlgica segons J.A. Hawkins in B. Comrie 1988 (17)
70.000 a Bèlgica (3)
100.000 a Bèlgica (12)
95.000-100.000 a Bèlgica (7)
15.000 a Dinamarca el 2006
15.000-20.000 a Dinamarca (7)
25.000 a Dinamarca (12)
23,000 com a primera llengua a Dinamarca segons 1976 Stephens (17)
20.000 a Dinamarca (18)
6.343 a Eslovàquia segons cens de 2001
585.000 a França: 545.000 a Alsàcia, 40.000 a la Mosela el 1990,
900.000 a Alsàcia (7)
150.000-200.000 a Lorena (7)
1.510.000 a França, entre Alsàcia i Lorena (12)
1.700.000 a França a Alsàcia (18)
33.774 a Hongria segons cens de 2001
250,000 a Hongria segons J.A. Hawkins a B. Comrie 1988 (17)
40.000 a Hongria (12)
300.729 a Itàlia: 1.300 a Udine el 1993; 280 a Verona el 1993; 296.461 a Sud Tirol segons cens de 2001: 578 a la Vall d’Aosta el 1993; 700 a Vall del Mont Rosa el 1993; 1.410 a Valls de Mocheni el 1993;
310.000 a Itàlia (12)
287.000, el 1991 a Sud Tirol (7)
225,000 a Italia segons N. Vincent a B. Comrie 1987 (17).
470.000 a Kazajstan (12)
958,000 a Kazakhstan (17)
40.000 a Kirguizistan (12)
30.000 a Liechtenstein el 2002
28.200 a Liechtenstein (12)
12.000 a Luxemburg el 2001
10.900 a Luxemburg segons Johnstone i Mandryk 2001 (17)
9,200 a Luxemburg segons 1993 Johnstone (17)
10.000 a Luxemburg (12)
400.000 a Polònia el 2003
500.000 a Polònia (12) el 1998 (17)
45.129 a Romania segons cens de 2002 (17)
97.000 a Romania (12)
150,000 a Romania el 1993 (17)
350.000 a Rússia (12)
3.154 a Sèrbia segons cens del 2002
45.000 a Suècia (12)
4.560.000 a Suïssa (12)
4.657.645 a Suïssa segons cens del 2000
41.328 a Txèquia segons cens de 2001
48.000 a Txèquia (12)
50,000 a Txèquia el 1998 (17).
5,900 eslovacs a Txèquia segons cens de 1991, i 15,000 a Eslovàquia el 1999 (17)
1.800.000 a EUA (12)
5,000 a EUA referit al Hutterite segons P. Fast SIL 1981 (17)
85.000 a EUA referit al Pensilvània segons SIL 2000 (17)
480.000 a Canadà (12)
561.000 a Canadà com a llengua materna segons J.A. Hawkins - B. Comrie 1986 (14)
15.000 a Canadà referit al Hutterite, 7.000 a Alberta, segons P.Fast 1981 (17)
29.200 a Canadà referit a Hutterite segons SIL 2003 (17)
15,000 a Canada, referit al Pensilvània el 1995 (17).
900.000 a Brasil (12)
300.000 a Argentina (12)
400.000 a Argentina (17)
46.000 a Paraguai (12)
30.000 a Paraguai (14)
166,000 a Paraguay inclosos 19,000 com a llengua materna de Plautdietsch (17)
110.000 a Austràlia (12)
Estatus:Regulada per Consell de l'Ortografia alemanya (Rat für deutsche Rechtschreibung) (25)
Oficial a Alemanya, Àustria i Suïssa Bèlgica (*) (a Saint-Vith i Eupen(7))
Oficial a la província de Bolzano, Itàlia (5,7) cap protecció als altres illots a Itàlia (7)
Protegida a Dinamarca (*)oficial (17)
Protegida a la Vall d’Aosta, a Itàlia (7) i a Bolzano (18)
Protegida a Bèlgica (18) on és cooficial conjuntament amb el francès i el Neerlandès (28)
No protegida a França (7)
Llengua Nacional a Lietchestein, Luxemburg (17)
Un cert reconeixement a Dinamarca i a Polònia (25)
Alfabet:Alfabet llatí (12)
Dades sociolingüístiques:Hi hauria hagut un ALEMANY MITJÀ (Mittelhochdeutsch) entre els segles XI i XIV, i un ALEMANY ANTIC (Althochdeutsch) entre els segles VIII i XI
I encara, anteriorment, un PROTOGERMÀNIC que hauria donat lloc a totes les llengües germàniques actuals (25)
L’ALEMANY de Veneçuela, anomenat colonial no és intel•ligible amb l’ALEMANY estàndard. Els seus parlants són bilingües amb l’espanyol (14)
A Veneçuela bilingüisme en espanyol (17)
A Txèquia, bilingüisme en txec, i en eslovac a Eslovàquia (17)
Als Estats Units i Canadà els parlants de Hutterite són bilingües en anglès i en alemany estàndard (17)
A Alsàcia s’usa en algun parvulari i com a matèria d’estudi en altres centres, també en mitjans de comunicació. En canvi a Lorena, no (18)
S’usa a tot els nivells a la regió de Sud Tirol i Trentino (18)
S’usa en l’ensenyament i administració de la Justícia a Bèlgica (17)
Dades sociopolítiques:Als Estats Units els Alemany de Pensilvània són un grup ètnic de 200.000 individus segons Kloss i McConnell (17)
400.000-800.000 a Polònia, 200.000-220.000 a Hongria, 51.000 a Txèquia, 5.629 a Eslovàquia segons cens de 1991 (24)
Hi ha un sentiment autonomista a la regió del Sud-Tirol, a Itàlia, representat per un Partit Popular del Sud Tirol i un altre partit de dretes com el Die Freiheitlichen; a més hi ha el partit nacionalista Llibertat del Tirol del Sud que propugna la reunificació amb Àustria, una posició molt semblant al grup de Unió del Tirol del Sud
Fonts documentals:CLIFTON, John M. 2001. Review of The phonology of German, by Wiese, Richard.
HALE, Austin. 1966. Review of Arbeitsstelle Strukturelle Grammatik der deutschen Gegenwartssprache, by Motsch, Wolfgang, Manfred Bierwisch, and Wolfdietrich Hartung.
HALE, Austin. 1966. Review of Grammatik des deutschen Verbs, by Bierwisch, Manfred.
HALE, Austin. 1966. Review of Grammatik des deutschen Verbs, by Bierwisch, Manfred.
HALE, Austin. 1966. Review of Syntax des deutschen Adjektivs, by Motsch, Wolfgang.
HALE, Austin. 1969. Review of Untersuchungen über Akzent und Intonation im Deutschen (Studia Grammatica VII) in Arbeitsstelle Strukturelle Grammatik, by Anonymous.
MALONE, Terry. 2000. Review of A grammar writer’s cookbook, by Butt, Miriam, Tracy Holloway King, María-Eugenia Niño, and Frédérique Segond.
PIKE, Kenneth L. 1965. "Non-linear order and anti-redundancy in German morphological matrices."
WIESEMANN, Ursula. 1970. "Problems in the analysis of the segmental phonemes of Northern Standard German."
ZECHER, Henry. 1993. "The Bible translation that rocked the world."


2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia