Linguamundi
Entrades al diccionari: 45708
Llengües: 6557 : : Dialectes: 10727

ARMENI

Codi:HYE (17)
ARM (26)
HY (ISO)
Altres noms:HAIEREN - SOMKHURI - ENA - ERMENICE - ERMENI DILI - ARMJANSKI YAZYK - SOMEKHURI - ARMJANSKI - ARMANI - ERÂMANI - ARMENIÀ
Nom original:HAYASA (3)
HAYEREN (12) o HAIEREN
հայերեն լեզու (25)
Nom en altres llengües:Anglès ARMENIAN (11,21)
Espanyol ARMENIO (*)
Francès ARMÉNIEN (21)
Família:INDOEUROPEA
Grup:ARMENI (*)
País/Països:Armènia / Geòrgia / Iran / Rússia / Iraq / Síria / Líban / Azerbaitjan / Turkmenistan / Turquia / Palestina
GEÒRGIA, a Javakhètia, Kvemo Kartli i Tbilisi
AZERBADJAN, a Nagorno-Karabakh (*)
RÚSSIA (*), a Jerevan, Tbilisi, Karabakh (2)
SÍRIA (*) a Kessaberen (pobel del nordest de la muntanya de Kessab) i al pobles de Musa Dagh (17)
TURQUIA(*), a Erzurum, Van, Istanbul (2)
BULGÀRIA, EGIPTE, GRÈCIA, ISRAEL, JORDÀNIA, KIRGUIZISTAN, KAZAKHSTAN, TADJIKISTAN, XIPRE (12,17)
ESTÒNIA, HONGRIA, ÍNDIA, IRAQ, PALESTINA, ROMANIA, UCRAÏNA (17)
EUA ,FRANÇA, CANADÀ, immigració (*)
HONDURES (17)
Dialectes:AKN - ARABKIR - ARMENI ORIENTAL - ARTVIN - ASHKHARIK - ASTRAKHAN - SHABIN-KARAHISSAR - CONSTANTINOPLE - CRIMEA - DZHULFA - EREVAN - EWDOKIA - HAMSHEN - KARABAGH - KARIN - KHARBERD - KHVOY-SALMST - KILIKIEN - KOMEDIA NORD - MALATYA - MUS - ARMENI OCCIDENTAL - RODOSTO - SEBASTE - SHAMAKHI - SMYRNA - SYRIA - TBLISI - TIGRANAKERT - TRABZON - URMIA-MARAGHEH - VAN
Dialectes
ARMENI ORIENTAL, a Armènia i Turquia (17,25)
ARMENI OCCIDENTAL, A Azerbaitjan, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Síria i Xipre (17)
i com a subdialectes:
AGULIS, AKN, ARABKIR, ARTVIN (ARTWIN), ASHKHARIK, ASTRAKHAN (ASTRACHAN), CONSTANTINOPLE (KONSTANTINOPEL, ISTANBUL), CRIMEA (KRIM), DZHULFA (DSCHUGHA, DSCHULFA), EREVAN (ERIWAN), HAMSHEN (HAMSCHEN), KARABAGH, KARIN (ERZURUM, ERZERUM), KHARBERD (CHARBERD, ERZINCAN, ERZENKA), KHVOY-SALMST (CHOI-SALMST), KILIKIEN, KOMEDIA NORD, MALATYA (MALATIA), EWDOKIA (TOKAT), MUS (MUSCH), RODOSTO, SEBASTE, SHABIN-KARAHISSAR (SCHABIN-KARAHISSAR), SHAMAKHI (SCHAMACHI), SMYRNA (IZMIR), SYRIA (SYRIEN), TBILISI (TIFLIS), TIGRANAKERT (DIYARBAKIR, DIARBEKIR), TRABZON (TRAPEZUNT), URMIA-MARAGHEH (URMIA-MARAGHA), VAN (WAN), (17)

ARMENI ORIENTAL, AGULIS, ASTRAKHÂN, DZHULFA (JOLFÂ), KARABAGH SHAMAKHI, KHOI-SALMST (KHVOY), URMIA-MARAGHEH. A Iran (17)
Nombre total de parlants:6723840
6.000.000 (*) segons WA 1999 (17) i segons cens de 1999 (26)
4.000.000 (2)
5.500.000 (25)
5.330.000 (12)
Per països
3.399.903 a Armènia segons Johnstone i Mandryk 2001 (17)
3.650.000 a Armènia el 1994
3.197.000 el 1993 a Armènia (3) segons Johnstone 1993 (17)
3.000.000 a Armènia (11)
3.200.000 a Armènia (12)
2.700.000 a Armènia (24)
240.000 a Geòrgia segons cens 2002
448.000 el 1993 a Geòrgia (3)
370.000 a Geòrgia (12)
40.000 a Abkhàzia segons cens del 2003
44.000 a Abkhàzia el 2003
532.000 el 1993 a Rússia (3)
360.000 a Rússia (12)
160.000 a Azerbaidjan (12)
368.000 a Azerbaidjan (24) 130.000 a Alt Karabakh segons cens 2005
300.000 a Iran (12)
170.800 a Iran 1983 (17)
60.000 a Irak (17)
300.000 a Síria (12)
320.000 a Siria 1993 (17)
210.000 a Líban (12)
234.600 a Líban 1986 (17)
50.000 a Jordània (12)
8.000 a Jordània segons The Armenian Review 1971 (17)
100.000 a Egipte (12)
180.000 a EUA (12)
40.000 a Turquia com a primera llengua 1980 (17) i el 2002
9.200 a Bulgària el 2004 segons Universitat de Laval
2.740 a Xipre 1987 (17)
3.000 a Israel segons The Armenian Review 1971 (17)
1.400 a Palestina segons la Universitat de Laval
Estatus:Regulada per Armenian Academy of Sciences (25)
Oficial a ARMÈNIA (*) i a Nagorno-Karabakh (25)
Alfabet:Alfabet propi (*)
Dades sociolingüístiques:La majoria parlen Grec a Xipre, i els més grans parlen turc (17)
A Israel bilingüisme en Levantine Arabic (17)
A Turquia està restringit el seu ús públic
Dades sociopolítiques:Grup ètnic de 70.000 a Turquia (17), 110.000 a Síria (23)
Grup ètnic del 3% de la població del Líban (23)
L'enclavament armeni de Nogorno-Karabakh o Alt Karabakh, dins d’Azerbaidjan, ha estat motiu de disputes entre Armènia i Azerbaidjan. Actualment funciona de facto com un estat independent no reconegut internacionalment
Fonts documentals:PER A MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ENCLAVAMENT ARMENI DE L'ALT KARABAKH, VEGEU MÓN DIVERS
ADJARIAN, Herchyah H. (1909) Classification des dialectes arméniens, par H. Adjarian. Paris: Honoro Champion.
CLACKSON, James. 1994. The Linguistic Relationship Between Armenian and Greek. London: Publications of the Philological Society, No 30. (and Oxford: Blackwell Publishing)
FORTSON, Benjamin W. (2004) Indo-European Language and Culture. Oxford: Blackwell Publishing.
HÜBSCHMANN, Heinrich (1875) "Über die Stellung des armenischen im Kreise der indogermanischen Sprachen," Zeitschrift für Vergleichende Sprachforschung 23.5-42. English translation
MALLORY, J. P. (1989) In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology and Myth. London: Thames & Hudson.
VAUX, Bert. 1998. The Phonology of Armenian. Oxford: Clarendon Press.
VAUX, Bert. 2002. "The Armenian dialect of Jeruslame." in Armenians in the Holy Land. "Louvain: Peters.


2008 linguamundi · www.linguamundi.cat · info@linguamundi.cat · web: meddia